joel.cat

Disturbis a Vancouver. Cotxes de la policia en flames. Agents de la policia defensant-se amb els escuts i carregant amb les porres. Una multitud que fuig. I, enmig de tot plegat, estesos sobre l’asfalt del carrer com si res de tot allò estigués passant al seu voltant, una parella que es fa el que sembla un apassionat petó. La força de la imatge és brutal (icònica com Le baiser de l’Hôtel de Ville de Doisneau?) i ràpidament fa la volta al món.

Fotografia de Rich Lam

Els dubtes sorgeixen a la velocitat del Twitter. Realment hi ha petó o ell l’està atenent després de caure a terra? O, directament, és un fotoxopassu?

No cal patir. En l’era de les xarxes socials i el saber de les masses queda molt poc marge per les trampes. I, sinó, que ho preguntin als diaris espanyols que darrerament han hagut de donar explicacions sobre les seves fotos de portada manipulades (recordo ara El Mundo, La Razón i l’As).

En aquest cas, en canvi, totes les versions corroboren i alhora matisen la veracitat de l’escena. Momentàniament, la història perd força: queda clar que ha sigut la policia qui els ha fet anar per terra, que ell ha anat a petar a sobre d’ella i que alguns ciutadans fins i tot s’han acostat per saber si han pres mal.

Però, tal i com explica el The New York Times a portada uns dies després, avui dia la privacitat és una quimera. Si els actors que van posar per a Le Baiser de l’Hôtel de Ville van romandre 42 anys en l’anonimat, en aquest cas la identitat de la jove parella de Vancouver es descobreix en qüestió d’hores. I la veritat sobre la imatge també.

El petó és real, però no passional: quan la policia els fa caure a terra, ell es llença a sobre d’ella per protegir-la. I, un cop superat el tràngol, li fa un petó per tranquil·litzar-la, segons han explicat a la MSNBC.

A ell ja l’han batejat com “el Romeo dels disturbis” de Vancouver i ella fa la cara de felicitat de qui de cop i volta s’ha convertit en una princesa de conte de fades:

Però, per contra del que pugui semblar, aquesta no és la típica història inflada pels mitjans. Al contrari, és la típica història que interessa els lectors: a La Vanguardia.com vàrem publicar i seguir l’evolució de la història el dia 17 i va ser la notícia més vista del dia. Més de 450 persones l’han compartida en el seu Facebook.

Què té aquesta foto per causar tant d’interès? La veritat és que a mi em va captivar des del primer moment. La meva interpretació és que -a banda de per un cert voyeurisme- la imatge emociona perquè és un al·legat del carpe diem com a lema vital. Tant en aquesta fotografia de Vancouver com a la de Doisneau, les parelles semblen ignorar per complert el seu entorn. En tots dos casos, ells són els únics que estan quiets i ben enfocats, mentre tot es mou al seu voltant. És ben bé com si, per art de màgia, les parelles haguessin aconseguit entrar en un món paral·lel.

I si ens identifiquem amb la imatge és, esclar, perquè tots hem provat la fórmula de l’encanteri alguna vegada i ens agrada pensar que, efectivament, funciona.