Comença l’edat daurada del periodisme digital?
12/12/2010
by joel albarrán bugié
1 comment
La de Julian Assange i el seu portal Wikileaks s’està convertint, cada cop més, en una història digna de les millors novel·les de John Le Carré. Sens dubte, no trigarem gaire en veure’n la pel·lícula.
Encara no podem predir si el final serà tràgic o feliç, però el que ja sabem és que Assange en serà l’heroi que, enfrontant-se a les poderoses agències d’intel·ligència de tot el món, aconsegueix fer sortir a la llum la veritat sobre les obscures i secretes maniobres dels governs democràtics i també dels dictatorials.
A l’inaturable raig de revelacions i de situacions compromeses que es desprenen dels més de 250.000 cables dels Estats Units filtrats pel soldat Manning s’hi sumen els intents actuals de fer callar l’organització i d’empresonar el seu fundador, però també la réplica en forma de ‘ciberguerra‘ endegada per ‘hackers’ de tot el món en contra dels qui volen callar Wikileaks.
La història és increïble i barreja la ciència ficció amb els ingredients més clàssics del génere negre.
Fins i tot hi trobem els típics personatges femenins que duen el protagonista a la perdició: Anna Ardin acusa Assange d’haver acabat un ‘polvo’ tot i que s’havia trencat el condó i Sophia Wilen assegura que es va aprofitar d’ella quan estava adormida.
En base a aquestes acusacions, l’Interpol va activar la seva alerta màxima, Scotland Yard el va detenir a Londres, aviat podria ser extradit a Suècia i un cop allà els Estats Units podrien reclamar-lo per jutjar-lo per traïció a la pàtria.
I tot això -per mi, clarament, una de les més grans històries periodístiques en el que portem de segle XXI- té com a centre Internet, les noves formes de comunicar informació i, en suma, la llibertat de premsa i el rol del periodisme com a quart poder al servei del ciutadà.
És en aquest context que La Vanguardia.es es redissenya, reforça simultàniament la seva aposta per la immediatesa i per la profunditat, adopta un nou gestor de continguts totalment escalable i adaptable a les innovacions tecnològiques i nous usos socials i, alhora, canvia la forma de treballar de la seva redacció, incorporant la funció del portadista, un rol que tinc l’honor d’estrenar i que espero que ben aviat comencin a percebre els usuaris de la web.
Per començar, als quatre coneguts que hagueu arribat fins aquí, us demano:
